Tu ausencia me quita las ganas de todo,
en esta distancia es cuando te noto
más necesaria que el aire que respiro
diumenge, 23 de desembre del 2012
Retorn
Avui he tornat a passar pel carrer de la meva infància
Forat obert en l'ànima
Vertigen del temps
Passats futurs pensats
passats desmaiats
Persistència de les frases familiars
Diumenges de sabatilla de quadres grissos
D'olor a gelat de vainilla
De geladora de fusta
De concert n 1 de Tchaikovsky
De missa tediosa
Cansament vital als cinc anys
I als sis i als set ...
Tardes plujoses de diumenge
Cinema, No-Do i putxinel·lis
el nen que porto dins
vol tornar alla on mai va estar
Forat obert en l'ànima
Vertigen del temps
Passats futurs pensats
passats desmaiats
Persistència de les frases familiars
Diumenges de sabatilla de quadres grissos
D'olor a gelat de vainilla
De geladora de fusta
De concert n 1 de Tchaikovsky
De missa tediosa
Cansament vital als cinc anys
I als sis i als set ...
Tardes plujoses de diumenge
Cinema, No-Do i putxinel·lis
el nen que porto dins
vol tornar alla on mai va estar
divendres, 21 de desembre del 2012
El rescat
Es cierto, a partir de aquel día
comencé a morir por ti
Fue el día que me rescataste de mi mismo
Fuiste el arco iris después del diluvio
Mañana el fin del Mundo (versión maya)
Ahora, en la noche
Tu abrazo sin palabras
Siento que todo esta bien
La caricia callada, intensa
Mañana el fin del Mundo
dimarts, 18 de desembre del 2012
En marxa
Be ja esta clar el tema ara toca llegir i llegir,
el mes difícil es no despistar-se
la veritat es que es fascinant i una lectura et porta a un altre
i així s'obren portes tan o mes interessants que la del tema bàsic de la tesi.
diumenge, 9 de desembre del 2012
dissabte, 8 de desembre del 2012
Fer volar coloms
Estic fent equacions d'aire
en vers el teu record
nomes em surten temptacions
al quadrat
WebRep
currentVote
noRating
noWeight
Les maletes
A voltes entre les maletes de la vida
Hi ha dies que son verdaders
com monedes d'or ... que la vida el regala
A voltes son maletes que es perden
com les monedes
Lentamente te olvidan
Después, lentamente fuiste oIvidado.
Sólo eres recordado en dos fechas, cada año:
cuando se cumplen años de que naciste, cuando se cumplen años de que moriste.
Nada más, nada más, absolutamente nada más.
Dos veces al año piensan en ti.
Dos veces al año suspiran por ti quienes te amaron,
y alguna que otra vez suspiran si por azar se habla de ti.
Fernando Pessoa
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)